1. TRANSFORMEM EL 22@
Reequilibri d’usos. Augmentar el percentatge d’edificabilitat destinat a l’ús residencial fins arribar a: un mínim d’ 1/3 del sostre total planejat en les zones ja transformades del 22@; al màxim percentatge possible (més d’1/3) en les zones encara no transformades. Entenen que els barris de Poblenou i l’àrea de l’actual pla urbanístic 22@ constitueixen una important reserva de sol per a la edificació d’habitatge dintre de l’àrea urbana de Barcelona. Equilibrar les proporcions entre el sol destinat a l’ús productiu i el destinat a habitatge en l’àmbit 22@ en benefici del barri i de la ciutat. Atendre en aquesta requalificació del sol a la no creació de processos especulatius.
Nomenclatura i simbologia. Canviar de nom el planejament urbanístic de l’actual “Districte d’activitats del 22@” per una nomenclatura més inclusiva i representativa del territori on es desenvolupa. Canviar tota la simbologia de la “@” relacionada amb el projecte i el model de barri que es proposava. El nou nom del pla es triarà de manera participada amb la ciutadania.
2. HABITATGE
Tipus d’habitatges. Crear habitatge públic és la prioritat. Tot l’augment d’ús residencial dintre de l’àmbit s’haurà de destinar a habitatges dels tipus: social, de protecció oficial, cooperatiu i assequible. De lloguer en la totalitat dels casos. Reservar un percentatge dels nous habitatges construïts per a la gent del barri. Assegurar una diversitat de promocions adreçades a col·lectius específics com ara gent gran, joves i persones amb discapacitats entre d’altres. Implementar la tipologia d’habitatge productiu: casa-taller.
Habitatge existent. Revisar les condicions urbanístiques i de planejament dels habitatges existents en sol de l’actual 22@ que es troben fora dels perímetres dels fronts consolidats, ja que de desenvolupar-se el planejament tal com és ara, aquests habitatges estarien afectats. Reconèixer i consolidar aquells que estiguin en ús, protegint als seus residents. Mantenir també aquells conjunts i edificis que poden ser d’interès pel barri.
Ubicació. Situar els nous edificis d’habitatges, producte d’aquesta requalificació, segons una organització que afavoreixi la continuïtat del barri i no deixi edificis aïllats. Col·locar àrees verdes i equipaments en relació a l’organització dels habitatges. Generar eixos (passatges o corredors) i centralitats, per afavorir la trobada veïnal. Dissenyar tots aquests espais amb una mirada inclusiva: d’edat (infantil, joves i tercera edat), de gènere i accessibilitat universal. Permetre al veïnat participar i opinar en els concursos d’habitatges que promogui el patronat al barri, ja que el coneixement del territori en molts dels casos dona una perspectiva afegida a la selecció de propostes guanyadores.
3. ACTIVITAT ECONÒMICA
Usos. Incentivar, dins de les activitats econòmiques permeses a l’àmbit, les activitats de comerç de proximitat, activitats de petita escala com ara tallers d’artesans, espais de treball compartits, co-industria, usos artístics, cooperatives i empreses de l’ECSS (Economia Social i Solidària). Reservar a les noves transformacions espais per aquestes activitats, promoure que s’instal·lin tant en els edificis de nova construcció com als edificis industrials consolidats que es troben dins de l’àmbit. Crear una nova qualificació urbanística com ¿per exemple? 22coop per poder fer aquesta reserva. Tenir cura, dins de les activitats econòmiques als àmbits de transformació, de la preservació dels oficis tradicionals.
4. MODEL ECONÒMIC
Bones pràctiques. Incentivar un codi de bones pràctiques per a les noves empreses i activitats econòmiques diverses que s’instal·lin, els 5 principis de la Xarxa d’Economia Social: (1) Consum de proximitat: consumir productes dels voltants i interactuar amb el teixit productiu local i tradicional; (2) Equitat de gènere: vetllar perquè les empreses assoleixin l’igualat de gènere, avançar per garantir la paritat en l’empresa i els seus càrrecs de responsabilitat; (3) Participació dins de l’empresa: permetre al conjunt de treballadors de l’empresa participar de les línies generals i estratègiques d’aquesta. Garantir la transparència econòmica dins de l’empresa amb el conjunt dels treballadors; (4) Responsabilitat mediambiental: les empreses han de prendre mesures per reduir la seva petjada de carboni i la correcta gestió dels seus residus; (5) Forquilla salarial: dins de l’empresa reduir la forquilla salarial entre el treballador que més cobra i el que menys a una relació màxima de 5.
5. PATRIMONI
Teixits tradicionals. Revisar el planejament en les àrees on no s’ha desenvolupat degut a que les condicions del parcel·lari i divisió de la propietat fan molt complicat l’execució de projectes d’illa sencera a gran escala. Aquest per exemple es el cas d’algunes illes de l’entorn del Passatge Trullàs i el barri de la Plata. Estudiar la realitat local i a petita escala d’aquestes àrees i promoure una modificació de planejament que permeti el seu desenvolupament. Que els buits i edificis en desús existents puguin desenvolupar-se sense haver de passar a grans peces de sol i propietat. Tenir cura, en aquesta modificació, dels traçats urbans tradicionals de passatges, camins i vies històriques al Poblenou. Atendre en aquest canvi del planejament a la no generació de processos especulatius.
Edificis patrimonials. Promoure usos específics per a aquests edificis. Per exemple que als projectes desenvolupats en recintes com Can Ricart i l’Escocesa es trobin espais d’usos comunitaris i activitats d’interès per al veïnat. Incentivar als edificis patrimonials de propietat municipal la instal·lació d’entitats de l’economia cooperativa social i solidaria, fent cessions d’espais, o trobant altres formules com lloguers assequibles. Organitzar les transformacions de les zones contigües a edificis patrimonials d’especial interès, com ara Can Ricart, les volumetries dels nous edificis integrant-les al conjunt existent, fent-les compatibles.
Ampliar catàleg. Ampliar el catàleg del patrimoni incloent-hi edificis de valor social i històric per al barri. Protegir elements no edificats però que resulten significatius per l’entorn, com ara activitats productives o comerç històric, entre d’altres.
6. SOSTENIBILITAT
Mobilitat sostenible. Prendre mesures per aconseguir al barri un model de mobilitat sostenible, tenint en compte la mobilitat en bicicleta, els vehicles elèctrics i afavorir la mobilitat a peu.Dotar-ho també d’una xarxa de bus que el comuniqui amb el seu entorn immediat i llunyà amb una freqüència adequada.
Sostenibilitat en l’edificació. Utilitzar preferentment materials de baixa petjada ecològica en les noves edificacions i rehabilitacions. Materials naturals de cicle tancat (procedents de fonts renovables), o bé materials reciclats i/o fàcilment reciclables o reutilitzables. Incentivar l’alta eficiència energètica a les noves edificacions i millorar l’eficiència energètica en les rehabilitacions, en la mesura del possible.
Drenatge sostenible. Prioritzar els paviments permeables en tots els espais comunitaris i públics. Potenciar als espais de les noves edificacions, la infiltració de l’aigua de pluja al terreny, minvant l’escorrentia superficial d’aquesta, i retornant-la als aqüífers aconseguint una gestió sostenible del cicle de l’aigua. Disposar d’instal·lacions de recuperació d’aigües grises, i en la mesura del possible sistemes de fito-depuració per permetre un millor aprofitament de l’aigua residual.
Producció agrícola. Impulsar la sostenibilitat i l’autogestió, amb la incorporació d’espais de producció agrícola mancomunats i gestionats pel veïnat que disminueixin la dependència del barri amb el seu entorn i afavoreixin un consum responsable i de Km0.
7. ESPAIS BUITS
Usos temporals. Trobar eines que permetin d’instal·lació d’usos temporals en els buits urbans i edificis desocupats ubicats en zones pendents de transformació. Per exemple que hi hagi bonificacions en l’IBI per aquells propietaris que cedeixin espais per aquests usos.
Usos definitius. Desenvolupar per als espais, solars o edificis buits, propietat de l’Ajuntament que es trobin dintre de l’àmbit i no tinguin usos definits, processos participatius ciutadans per definir els usos.
8. VOLUMETRIES
Densitat. Revisar la densitat planejada del 3,0 intentant reduir-la o ajustar-la, en àrees d’especial interès pel barri on encara no estigui desenvolupat el pla urbanístic 22@. Aquest és el cas del Barri de la Plata o l’entorn del Passatge Trullàs entre d’altres. Mantenir la vida de barri, el caràcter urbanístic, parcel·lari i de traçat viari (amb passatges històrics) i arquitectònic d’aquests entorns. Establir als teixits més tradicionals i al voltant de edificis patrimonials àmbits amb una altura reguladora en façana per tal de mantenir la qualitat de barri al carrer i la integració amb edificis preexistents.
9. MODEL URBÀ
Continuïtat de barri. Tenir cura en el desenvolupament de nous projectes, de la seva integració a l’entorn urbanístic proper. Equilibrar usos urbans amb les illes contigües i tenir en compte les característiques urbano-arquitectòniques dels voltants: amplades i proporcions de façanes, entre d’altres. Cuidar les transicions entre les zones transformades i els nuclis històrics del Poblenou per generar una continuïtat de barri. Impulsar a les plantes baixes dels nous edificis l’establiment de comerç de proximitat i activitat diversa per dotar de vida al carrer a les noves àrees de desenvolupament.
10. GESTIÓ COL·LECTIVA
Processos participatius. Vincular-los a l’aprovació de plans especials sobretot en peces patrimonials i els seus entorns com Can Ricart. Fer processos d’informació amplis per tal d’implicar al veïnat. Establir mecanismes de control i decisió per part de la ciutadania respecte als usos i cessions a entitats dels futurs equipaments, i les estratègies de rehabilitació de les peces patrimonials.
Transparència. Facilitar l’accés públic a tota la informació sobre 22@, projectes en marxa, construccions, xifres de cessions, etc. Crear una oficina d’atenció ciutadana epecial per informar d’aquest planejament i resoldre dubtes del veïnat. Desenvolupar eines que permeten l’avaluació del desenvolupament del planejament. Capacitar la ciutadania per l’avaluació i el control del desenvolupament del pla en el seu conjunt. Tenir eines per a plantejar reformes, modificar processos i obrir nous espais de participació si s’escau.
Redacció de la modificació del pla general. Que la nova redacció del planejament sigui per mitjà d’un concurs públic. Que aquest concurs tingui en compte dintre de les seves bases els resultats del procés participatiu i les propostes de les diverses entitats veïnals. Formar el tribunal d’aquest concurs públic amb la presencia important i decisiva del veïnat.