Avancem cap un barri que superi el 22@ posant l’economia al servei de les persones i no del capital.
Durant els darrers 20 anys d’implantació urbanística i del model econòmic 22@ han suposat pel Poblenou la substitució de l’entramat de petites i mitjanes empreses d’economia productiva i comercial de proximitat per l’acumulació de grans empreses d’economia terciària en gratacels d’oficines i hotels. Però des de les seves ombres, al Poblenou ha resistit i reeixit un ampli teixit cooperatiu i comunitari d’entitats de l’economia social i solidària (cooperatives de treball i de consum) i espais d’autoorganització veïnal i associativa (La Flor de Maig, els Casals de Barri, la Coordinadora d’entitats, l’Octubre, la Teixidora, el Casal de Joves, la Taula Eix Pere IV).
La recessió econòmica i el fracàs urbanístic del pla 22@ ha obert nous escenaris socials, ha fet aflorar carències i necessitats, però també ha activat potencialitats i ha obert espais per a una alternativa econòmica real. L’aposta per un Poblenou cooperatiu implica apostar per una nova forma de produir, distribuir i consumir sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació, per un sistema econòmic respectuós amb les persones, el barri i el medi ambient. El combat per l’apropiació de la ciutat comuna encara perviu i les formes d’organització i lluita dels treballadors i treballadores resulten plenament vigents com a models replicables i adaptables a la realitat metropolitana actual.
L’economia cooperativa, social i solidària (ECSS) es desplega en una vessant socioempresarial formada per diferents formes jurídiques: cooperatives, societats laborals, associacions i fundacions del Tercer Sector Social, empreses d’inserció i Centres Especials de Treball, mutualitats de previsió social, entitats de finances ètiques i solidàries, i també des de la gestió comunitària d’equipaments de proximitat, horts urbans, mercats d’intercanvi o els bancs del temps. Es tracta d’una economia al servei de les necessitats de les persones i no de l’acumulació de capital, i que es desplega, en tots els cicles de l’activitat econòmica (producció, comercialització, consum, crèdit, gestió de recursos i distribució d’excedents) i la l’articulació de xarxes d’intercooperació i de mercat social.
Poblenou: origen industrial i de lluita i auto-organització obrera
El Poblenou som el barri d’origen obrer per excel·lència de Barcelona. La prohibició de construir fàbriques dins les muralles provocà que durant el segles XIX i XX s’instal·lessin a la zona agrícola de Sant Martí de Provençals la indústria fabril, química i metal·lúrgica fent esdevenir el “Manchester català”. Si la industrialització fundà el Poblenou al compàs de les xemeneies fumejants, les sirenes estridents i els tallers bulliciosos, les relacions capital-treball forjaren la història social del barri a partir de les lluites obreres de Catalunya entre 1854 i 1937: el dret al treball, el socialisme utòpic, les societats obreres i el sindicalisme, i la revolució de 1936 amb les col·lectivitzacions de les fàbriques.
A finals del segle XIX, el Poblenou teixia una malla comunitària de cooperatives, societats d’oficis, ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes o associacions culturals (corals, grups esperantistes o excursionistes), que donaven resposta material i cultural a l’explotació obrera del règim fabril. L’abastiment de primeres necessitats s’obtenia a partir de l’autoorganització en cooperatives de consum: L’Artesana (1876), La Independent (1887), La Flor de Maig (1890), L’Econòmica (1893) i Pau i Justícia (1897), i posteriorment també a partir de l’autoorganització en cooperatives de treball: El Nou Segle (1902), El Crèdit (1903), L’Activa Obrera (1903), La Nova Humanitària (1903 ), La Matemàtica (1905), La Cosmopolita (1908), El Jardí (1909), La Magnòlia (1915), La Modèstia (1915), o la Farmàcia Cooperativa del Passeig del Triomf.
La industrialització es va estendre fins als anys 30’ i, a partir dels anys 50-60’, en plena expansió “desarrollista” del franquisme, va transformar tot el territori que s’havia preservat com a agrícola fins llavors en noves indústries i polígons d’habitatge que seguien teixint el barri obrer i popular. No és fins a finals dels 70’, amb la crisi dels sectors del tèxtil i del metall, i la creació de la Zona Franca, que la deslocalització industrial del Poblenou aniria acompanyada d’un augment de la conflictivitat obrera en grans i mitjanes empreses: creixement de l’atur, legalització dels sindicats i lluita antifranquista. Davant dels tancaments d’empreses, les condicions laborals i l’especulació dels patrons amb el sòl, des de l’autoorganització dels treballadors s’ocuparen fàbriques, incautaren maquinària, establiren coordinacions, afrontaren la burocràcia laboral, anaren a subhasta, cercaren la solidaritat veïnal i en diversos casos optaren per l’autogestió. Encara que la majoria no pogueren afrontar la crisi del sector, altres preservaren el lloc de treball esdevenint cooperatives industrials: Indústries Waldes una cooperativa amb 80 treballadors que encara sobreviu al mobbing urbanístic del 22@.
Poblenou: resistència a l’explotació patronal i a l’especulació urbanística del 22@
La designació de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992 inicià la transformació urbanística del Poblenou. La construcció de la Vila Olímpica i el Port Olímpic suposaren l’enderrocament el 1987 de 800 habitatges del barri d’Icària. La prolongació de l’avinguda Diagonal, aprovada el 1988, sota el disseny Cerdà construïa altes volumetries escapçant o amagant traces històriques i el patrimoni industrial. El pla Diagonal Mar i Front Marítim, i la construcció del Recinte Fòrum, aprovats el 1998 edificaven un complex hoteler, comercial, financer i d‘habitatge de luxe sobre la memòria històrica del Camp de la Bota.
L’any 2000, l’Ajuntament decidia transformar la darrera zona industrial del Poblenou mitjançant el Pla 22@, d’una afectació de 115 hectàrees del sòl, sota la premissa d’impulsar l’activitat econòmica de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El desenvolupament del pla depenia de les plusvàlues de grans propietaris del sòl i inversors del sector immobiliari, i amb la crisi del 2008 originà l’abandonament de solars i naus promovent expulsió i indefensió de tota mena de pimes industrials, petits tallers, comerços i veïnat de classe treballadora. El pla 22@ lluny d’atreure empreses vinculades a les TIC ha esdevingut un pla atractiu per a la inversió del sector turístic, un sector econòmic caracteritzat per una tipologia de contractació temporal i precària si no irregular.
El Pla 22@ ha afavorit i promogut un model de ciutat productiva dirigida al sector empresarial, i no a les necessitats d’un desenvolupament local i social. L’agrupació empresarial fomentada en forma de clústers dels diversos sectors TIC, lluny de potenciar i enriquir el barri n’expropia els seus espais productius i converteix el veïnat en recurs productiu però en cap cas potencia la comunitat local com a subjecte actiu. Però, tot i així, des dels marges del 22@, som cada dia més les alternatives econòmiques i socials que naixem a recer de les velles naus del Poblenou industrial.
Poblenou: barri cooperatiu com a alternativa real i necessària al 22@
A diferència de les empreses orientades a la competitivitat internacional, les iniciatives de l’ecosistema cooperatiu del Poblenou centrem la nostra activitat en la resolució de necessitats dels nostres entorns. Ens vinculem amb el teixit social i associatiu dels barris i establim aliances estratègiques amb altres iniciatives col·lectives de gestió democràtica i orientades al bé comú.
Som les cooperatives de treball Gedi (gestió i disseny, 1990), Frescoop (distribució producte ecològic, 2004), Femarec i el Taller El Xop (iniciativa social), Compacto (creació i difusió cultural), Jamgo (programació tecnològica), Emelcat (subministrament energètic de proximitat; ON Loc (equipament de rodatge), el Centre de Jardineria L’Alzinar, Cooperativa Radio Taxi Metropolitano de Barcelona, Inoxgrup (fabricació i distribució bolígrafs), L’Estoc (fabricació de mobles amb materials reciclats), Macus (fabricació i artesania maker), Biciclot (promoció i reutilització de l’ús de la bicicleta), Bara Bara (educació i formació) o La Fàbric@ (promoció comunitària). Experiències consolidades de producció i distribució de béns i serveis sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat de gènere i participació.
Som les cooperatives d’habitatge nascudes als 60′ com els blocs d’habitatge del Grup Civit, la Cooperativa del Sagrat Cor o la Cooperativa d’Habitatges Montseny de la que diversos pares i mares crearen el Centre d’Estudis Montseny. Aquestes avui mantenen una xarxa de botigues en lloguer per a l’autofinançament i la creació de comerç de proximitat. Posteriorment també apareixerien les cooperatives Proha, projecte Habitat 2000 o PorFont vinculades a la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona. I també som les cooperatives de consum Cydonia (1990), La Unió de Poblenou – La Datzira (2006), Mespilus (2008), Estèvia (2010), Massa Terra (2015) o la incipient iniciativa de Ca l’Isidret (2018).
Davant la necessitat urgent de reparar els desequilibris i greuges de les transformacions urbanístiques i econòmiques al Poblenou, i concretament del 22@, les cooperatives i entitats sotasignants reivindiquem i exigim:
-
- Bonificar i incentivar a aquelles empreses i entitats que s’instal·lin o transitin cap a l’ECSS, especialment cap a la forma jurídica de “cooperatives de treball”, complint amb el codi de bones pràctiques de la Xarxa d’Economia Solidària: (1) Consum de proximitat i interacció amb el teixit productiu local i tradicional; (2) Equitat de gènere entre homes i dones a l’empresa i els seus càrrecs de responsabilitat; (3) Participació de treballadors de les línies estratègiques de l’empresa i garantir la transparència econòmica; (4) Responsabilitat mediambiental per reduir la petjada de carboni i la gestió dels residus; (5) Forquilla salarial dins de l’empresa màxima de 5. Aquesta és una aposta per l’impuls de les cooperatives de treball en tant que tenen com a objectiu crear i mantenir llocs de treball sostenibles, generar riquesa per millorar la qualitat de vida de socis i sòcies treballadores, dignificar el treball humà i permetre l’autogestió democràtica del treball des de la propietat col·lectiva de l’empresa.
- Preservar i incentivar, dins les activitats permeses a l’àmbit 22@, les activitats de comerç de proximitat i activitats productives de petita escala (tallers d’artesans, espais de treball compartits, indústria manufacturera, usos artístics, cooperatives i empreses de l’ECSS). Aquesta és una iniciativa a projectar per tot el Poblenou tant per a la reutilització de naus industrials, la instal·lació en edificis industrials consolidats com també en els edificis de nova construcció mitjançant la regulació d’usos, la bonificació del lloguer o l’incentiu fiscal. A més, aquest impuls de l’ECSS i l’economia de proximitat i de petita escala pot complementar-se i retroalimentar-se per la generació del “mercat social” i la promoció d’una “moneda social” (Rec: moneda complementària i ciutadana).
- Planificar i potenciar un entramat de producció, distribució i consum de béns i serveis vinculats a l’ECSS que permeti la preparació de les bases per avançar cap a un “Poblenou cooperatiu”. Aquest és un horitzó de model de barri on el veïnat del Poblenou tingui garantida una vida de barri, treball i consum de proximitat, sostenible, solidària i ecològica. I en segon terme, un model econòmic de l’estructura productiva del Poblenou que permeti impulsar i proveir d’alternatives de producció, distribució i consum al servei de les persones i el medi ambient d’àmbit de ciutat i metropolità. Una planificació basada en l’impuls del desenvolupament local i social del territori, emmarcada en una estratègia global per transitar cap a una proposta de ciutat i d’economia de proximitat i sostenible que superi el paradigma actual de grans conurbacions organitzades en la divisió funcional de polígons industrials, d’habitatge, agrícoles, financers, educatius o comercials sense integració territorial.
(PDF) Manifest per un Poblenou cooperatiu
