Manifest i punts de partida

Portem ja 17 anys convivint amb el 22@ i avui cada cop som més les veïnes que veiem la necessitat de donar-li la volta. El 22@ no ha assolit la major part dels objectius que es proposava inicialment. S’ha construït al voltant d’un 20% del que es plantejava, i l’economia intensiva en coneixement que s’ha instal·lat es troba en minoria. El 22@ i el seu model de barri  no s’ajusten a les necessitats de les veïnes. Després de molts anys, les grans àrees afectades resten abandonades a l’espera de que propietaris i fons d’inversió trobin el millor moment per executar l’operació urbanística per a construir-hi grans edificis d’oficines. No ens ho podem permetre.

El Poblenou conté l’última reserva de sòl disponible propera al centre de Barcelona; i tenim l’oportunitat de decidir el model de barri que volem per aquestes àrees del barri. No podem deixar córrer l’oportunitat. I és que la veu de les veïnes és molt clara. La prioritat ja no és aconseguir una ciutat innovadora, la prioritat és aconseguir una ciutat on hi puguem seguir vivint. A ningú se li escapa l’alarmant pujada de preus que estem patint a la ciutat sencera, els efectes devastadors d’expulsió dels seus habitants i la substitució social que està provocant la massificació turística. 

Ara que acaben els processos de participació endegats per l’Ajuntament, el camí que ha de seguir el pla 22@ és la seva transformació. Està en les nostres mans decidir si deixarem enrere l’actual model del 22@ i quin és el futur del barri que volem construir plegades. Ja fa uns mesos que al Poblenou es comença a gestar aquesta reivindicació. Una reivindicació que uneix les diferents plataformes ciutadanes del nostre barri i al conjunt de les veïnes. No es tracta per tant de cap lluita puntual, sinó de recollir col·lectivament les bases del model de ciutat que durant anys hem estat reclamant els moviments socials i veïnals del Poblenou i d’arreu de Barcelona. Les veïnes estem carregades de propostes i ara és el moment de posar-les en la pràctica.

El barri que volem ha d’oferir el parc d’habitatge públic, assequible i de lloguer que tant necessitem. Volem seguir vivint al barri; en un barri on aconseguim els espais comunitaris i de relació que sempre hem reivindicat des del veïnat. Al Poblenou volem una economia de proximitat que estigui al servei de les persones, aconseguint ser un barri que sigui refugi i, alhora, el lloc on es desenvolupi d’una manera patent una forma diferent de viure, treballar i consumir; més cooperativa, social i solidària.


Punts de partida tècnics

Poblenou ha tingut un desenvolupament molt marcat per les transformacions profundes que han comportat els diferents processos d’industrialització primer, desprès de desindustrialització i, finalment,  vers una nou model productiu digital. Tot plegat ha suposat la conformació d’un barri molt divers amb moltes discontinuïtats, fragmentacions i desigualtats. Un barri marcat, no només, per l’esdevenir històric sinó també pel fet de ser un barri servidor de la ciutat i del territori, el que ha comportat moltes modificacions de planejaments i qualificacions urbanístiques a les que ha estat sotmès.

El darrer episodi d’aquest transitar urbanístic ha estat el pas de la qualificació de sòl industrial 22a a la qualificació de 22@ de bona part del sòl del Poblenou. Una qualificació que es propugna des de la voluntat d’adequar el sòl a la superació de l’economia industrial i, per tant, la d’un planejament de ciutat basat en la industria tradicional, per anar cap a l’adequació del sòl a la producció associada a l’era digital amb uns paràmetres productius absolutament diferenciats. Al nou model de producció, la ciutat hi respon amb una nova qualificació urbanística. Un model que parteix d’uns paràmetres econòmics i de desenvolupament de creixement exponencial i que posa al servei del gran capital, vinculat a la nova economia, la transformació de la ciutat i més concretament, del barri i del seu teixit urbà en totes les seves vessants.

Quasi vint anys desprès del projecte de 22@ els resultats són desiguals, des d’una escala global s’han aconseguit algunes fites, han emergit noves centralitats amb una forta activitat tot i que desmarcades de qualsevol continuïtat amb la ciutat existent. S’han activat alguns sectors però alhora s’ha perdut una part molt important del teixit social i productiu a més del patrimoni arquitectònic. S’ha expulsat un entramat important de petits tallers i unitats de producció en benefici de les grans corporacions. S’ha implementat la trama viària plantejada al Pla Cerdà, tot i que, en alguns casos, a costa de la minimització de teixits històrics. S’han construït nous sectors amb molt poca varietat d’usos el que els converteix en zones mortes, sense cap capacitat de crear vida, més enllà dels horaris d’activitat laboral. En definitiva, les desigualtats i discontinuïtats que ja hi eren, només han mutat i, en alguns casos, s’han fet més grans i més infranquejables.

En definitiva, cal transformar el model urbà que permeti equilibrar i recosir el Poblenou des d’un nou paradigma, ja que el plantejament del 22@ és caduc per afrontar els reptes de barri i de ciutat que avui es presenten. Per això, des d’aquest nou paradigma, exigim com a punts de partida:

  • L’anàlisi i l’estudi de tot el sector del 22@ en relació al conjunt del Poblenou per a determinar la realitat actual de cada una de les zones del barri.
  • Superar la planificació per illes i passar a identificar zones per a poder potenciar les seves fortaleses i compensar mancances. Equilibrar barris a diferents escales (habitatge, serveis, activitat econòmica, etc.)
  • Posar al centre de qualsevol projecte o modificació urbanística als veïns i veïnes del Poblenou, el seu teixit social i la defensa de les seves característiques de barri treballador i popular.

A partir d’aquí proposem com a base per a la nova planificació l’assoliment de les propostes recollides al decàleg.