El consistori posa en marxa un pla transversal valorat en 650.000 euros per dinamitzar el teixit dels barris, amb iniciatives vinculades amb el cooperativisme que creïn ocupació estable amb retorn social i ambiental
http://diaritreball.cat/barcelona-aposta-leconomia-social-combatre-desigualtats-socials-ciutat/
L’ajuntament de Barcelona ha decidit fer de l’Economia cooperativa social i solidària la punta de llança de la seva actuació per revitalitzar el teixit econòmic local. Per això el consistori posat un marxa un pla transversal que comporta una inversió aquest any de 650.000 euros. Amb aquests diners es podran endegar accions en ocupació, empresa, emprenedoria, formació i creació de la xarxa de municipis d’Economia Solidària, entre altres. El pla el van presentar en roda de premsa Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia, i Jordi Via, comissionat per l’Economia Social i Solidària.
Pisarello ha emmarcat la iniciativa adoptada per l’ajuntament com un mecanisme per respondre a l’emergència socioeconòmica que viu la ciutat i que ha fet que les diferències de renda familiar disponible entre els veïns que viuen en els barris barcelonins s’hagin disparat. Així, si la renda familiar per capita de Sarrià – Sant Gervasi se situa en 184,3 quan la mitjana a Barcelona seria 100 i la de Nou Barris queda en 53,7, en dades corresponents a 2014.
Per intentar trencar la tendència esmentada, des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha planificat diverses actuacions que vol enfocar l’acció cap a l’Economia Cooperativa, Social i Solidària. Es vol encetar una actuació basada en la col·laboració entre la iniciativa pública, i la cooperativa i comunitària. Aquesta línia és diferent de la que hi havia fins ara en què es primava la vinculació de la cosa pública i de la iniciativa privada. En tercer lloc es territorialitzen les actuacions fent prioritàries les que afecten els barris amb les desigualtats més grans. Finalment, es promocionaran nous projectes d’economia social.
I com es tira endavant tot plegat? Via ha explicat que es realitzaran cinc iniciatives concretes. D’entrada el consistori impulsarà actuacions donant suport a Barceloneta proa a la Mar, corresponent al districte de Ciutat Vella. La segona és una acció relativa a economia solidària al Poble Sec, al districte de Sant Montjuïc. La tercera iniciativa suposa donar un impuls en una zona amb força tradició cooperativista, com Sants. La quarta implica l’ajut a la iniciativa Mercat Importa, al barri de Porta, a Nou Barris. I finalment s’incidirà a l’eix Pere IV, al Poblenou, al districte de Sant Martí.
Precisament a la zona de Pere IV s’ubica una actuació que vol ser emblemàtica a la ciutat. Es tracta de la rehabilitació de Can Picó, un espai que és propietat de l’ajuntament i on amb la col·laboració de la cooperativa Biciclot es vol ubicar el primer ‘bicihub’ de Barcelona. Això vol dir posar dempeus un taller de reparació de bicicletes que sigui al mateix temps aula de formació per a persones que vulguin fer d’aquesta dedicació el seu ofici.
Una altra línia mestra del pla és l’actuació que Pisarello ha decidit amb la frase: “minimitzar la feminització de la pobresa”. Per això s’impulsarà i acompanyarà la formació i es farà l’acompanyament de 20 cooperatives i organitzacions de l’economia social formades majoritàriament per dones. En aquest programa col·laborarà el Col·lectiu Ronda, una cooperativa que té entre les seves dedicacions l’assessorament a cooperatives.
De forma paral·lela s’adjudicarà un programa per fomentar altres 20 iniciatives d’emprenedoria impulsades per dones. En aquest sentit s’ajudarà a la creació d’empreses, fent estudis de viabilitat, amb accions formatives, networking, etcètera. I també es crea el premi “millor iniciativa emprenedoria cooperativa, social i solidària femenina”.
De manera paral·lela s’inicia un estudi per incloure clàusules socials amb criteris ambientals, socials i de bon govern en el procés de valoració i atorgament de subvencions. Aquesta acció vol estar implantada el març d’aquest any, va dir Via. En aquest sentit es volen incloure les condicions indicades en els processos de contractació de l’Ajuntament de Barcelona, com a mecanisme per premiar les empreses que ofereixen retorn social.
El pla transversal compta amb dues mesures més. Una, realitzar un estudi que vinculi l’autoocupació amb el nou nínxol de treball sostenible i estable. Es concretaria impulsant accions en l’estalvi energètic i la producció d’energia renovable en edificis públics. La segona és l’aposta per la xarxa de municipis per l’economia cooperativa social i solidària, iniciada amb els ajuntaments de Sabadell, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i que ara ja són 31. La població inclosa en aquests ajuntaments ja supera el 50% del total del país.