Des d’Ens Plantem, plataforma contra el turisme massiu al Poblenou, i la Taula Eix Pere IV, plataforma dedicada a l’impuls comunitari de les zones degradades de l’entorn de l’eix, pensem que com a veïns i veïnes cal que ens comencem a organitzar com a barri per tal de fer front a la situació límit en la que ens trobem immerses.
Aquesta situació de col·lapse i d’expulsió veïnal que estem patint té el seu origen en el model urbanístic que ha desenvolupat la ciutat de Barcelona durant les darreres dècades. L’actual celebració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics’92 també ens recorda l’inici d’una ciutat que s’ha transformat urbanísticament a cop d’especulació immobiliària i de reclam turístic, deixant sempre en un segon terme les necessitats socials dels seus veïns i veïnes. És en aquest context que el barri del Poblenou hem hagut de sobreviure a profundes transformacions com la construcció de la Vila Olímpica, Diagonal Mar, el centre comercial Glòries, el Front Marítim, l’obertura de la Diagonal i, finalment també, el 22@.
El cas del 22@, 17 anys després, no ha complert amb gairebé cap de les seves expectatives de revitalització econòmica ni urbanística del barri: ni a nivell de generar llocs de treball per a la gent del barri, de generar empreses locals, de construir habitatge social, equipaments de proximitat i ni molt menys de preservació i rehabilitació del patrimoni industrial. Ans al contrari, les clàusules urbanístiques només han permès a grans propietaris del sòl i grans inversors poder construir-hi, en el millor dels casos, oficines i hotels. Oficines i hotels és el que més beneficiava a uns pocs i la majoria n’estem rebent les conseqüències.
En la majoria dels casos, el 22@ ha permès acumular solars de grans extensions per a especular amb el seu valor i vendre en el moment de major plusvàlua. I per contra, els petits propietaris, comerciants i veïnat afectat han patit una de les vessants més cruentes: la degradació urbana de l’entorn on vivien, la denegació de llicències per a continuar amb l’activitat econòmica tradicional, l’aïllament de serveis i comerços, el mobbing immobiliari per tal de fer-los marxar dels habitatges considerats com a no consolidats, o la destrucció del patrimoni protegit com són per exemple Can Ricart o La Escocesa.
Portem més de dues dècades on els grans propietaris del sòl han especulat amb l’estructura urbana del barri. Ara el Poblenou, després de la crisi de la “bombolla immobiliària”, estem sent víctimes d’una nova bombolla que també està afectant a altres barris de la ciutat: la “bombolla del turisme”.
Mentre els propietaris del sòl mantenen els solars buits, el barri es degrada mica en mica. I quan els fons voltors d’inversió acaben comprant terrenys o finques forcen l’expulsió de veïns i comerciants dels seus habitatges i locals. Els propietaris, inversors, immobiliàries i cadenes hoteleres s’estan coordinant per repartir-se el pastís de la propietat i del lloguer del Poblenou. Cal trencar l’aïllament entre veïnes, ens hem d’organitzar per defensar el nostre dret a viure-hi. Aquest no és un problema personal que patim les que estiguem directament afectades, sinó que és un problema social i polític a nivell de barri.
La bombolla del turisme està gentrificant el Poblenou. El teixit comercial de proximitat i el veïnat estem sent expulsades per l’augment del preu del lloguer d’habitatges i locals. El barri està sent ocupat exclusiva i paulatinament per hotels, bars, restaurants i les seves terrasses. Dia a dia estem veient com la Rambla del Poblenou, i en un futur no gaire llunyà el carrer Pere IV, s’estan convertint en parcs temàtics orientats exclusivament a l’oci i al turisme. Aquest és un fenomen que està sotmetent a la llei de l’oferta i la demanda no només l’ocupació de l’espai públic, sinó fent desaparèixer la vida social i comunitària del barri.
El resultat més palpable és que, durant el 2016 el preu mitjà dels lloguers al Poblenou, havia pujat de 719€ a principis d’any a 840€. I aquest 2017 s’estan produint situacions tan desproporcionades com: lloguers augmentats en 300€ de cop o l’obligació d’assumir l’import de les obres per adequar el pis si es vol renovar el lloguer. Dia a dia apareixen agents intermediaris per casa nostra oferint-nos diners perquè marxem del nostre habitatge de lloguer abans de que s’exhaureixi el contracte. Pel que sembla, la gent treballadora no ens podem permetre viure al nostre barri. Senzillament sobrem.
És per tot això que al Poblenou #EnsPlantem! Entre totes decidirem com plantem cara. No ens faran marxar del barri! És per això que estem començant a organitzar el Sindicat de Llogaters al barri per tal de sumar persones i mobilitzar-nos plegades. Ja fa molts anys que al Poblenou estan emergint multitud de projectes veïnals, comunitaris i de l’economia cooperativa i solidària amb l’objectiu primordial de construir barri. Un barri que cuidi a les persones i al medi ambient.
Pas a pas anem germinant projectes comunitaris on l’especulació havia deixat espais buits i abandonats: la Flor de Maig, Can Ricart, el Passatge Trullàs, Ca l’Isidret,… Des dels casals de barri, els ateneus populars, les associacions veïnals, les cooperatives de consum, els horts indignats, les colles de cultura popular, els esplais, caus i assembles de joves, el projectes culturals i solidaris,… fa anys que teixim complicitats i #Cooperem per construir plegades un barri pels veïns i les veïnes! I que els hi quedi clar que cada cop som més i anem a per més!
Poblenou, barri viu, barri reivindicatiu i també cooperatiu!